Psicomotricitat
El plaer de jugar a la "sala màgica".
Pràctica psicomotriu Aucouturier. El plaer de l'acció compartida.
És en aquests primers anys on l'infant va madurant i va formant la seva futura personalitat
Psicomotricitat vivenciada, no dirigida. És una activitat que s'ajusta a les seves necessitats durant els primers anys de vida, on és un ésser global!
Ens construïm gràcies a "un altre" que ens mira, que ens conté, que ens reconeix, que ens acompanya i ens dona seguretat.
Sentir tot el cos, lliscar, rodolar, saltar, trepar...
Moviment és igual a emoció!
Quan l'acció els porta a sentir tot el seu cos, es produeixen situacions d'equilibri i desequilibri que fan que treguin les seves emocions.
- Ritual d'entrada: és un moment de trobada i comunicació en el grup on recordem: qui ha vingut i qui no, els diferents moments de la sessió, la importància de cuidar-nos i cuidar als companys.
Presentem la sessió amb un gran mur, construït per l'educadora amb les peces d'escuma.
Comença el joc amb la destrucció del gran mur, per a tornar a construir les seves pròpies elaboracions.
Una provocació , una ruptura amb la que passen de la contenció del ritual d'entrada a l'acció, alliberant així una intensa emció.
La conquesta de l'alçada: créixer en l'alçada, es fer-se gran! Gran com el papa i com la mama.
Saltar:Els infants poden perdre els seus suports quan se senten segurs d'haver-los conquerit.
Desaparèixer i aparèixer: la importància de ser trobat. Amagar-se és atrevir-se a desaparèixer de la mirada de l'altre sense perdre's.
Construir és construir-se. Durant els tres primers anys de vida, els infants construeixen la seva unitat: cos i ment.
Aquests jocs els permeten reassegurar-se en la seva identitat i a estar segurs d'ells mateixos i aleshores podran destruir allò construït.
Empènyer, desplaçar, arrossegar, allunyar...La conquesta de l'espai: un món per explorar! Coma la vida mateixa, es desplacen sortejant tota mena d'obstacles que es troben pel camí.
Representació:Desprès de VIURE la sessió psicomotriu a través del propi cos, arriba la representació a través de les fustetes de construcció.
Aquest moment permet que l'infant es vagi distanciant de les seves emocions, donant pas al llenguatge, al pensament, i ho plasmi en la seva construcció amb les peces de fusta.